diumenge, 29 de maig del 2016

PER UN ADÉU QUE NO ÉS PER SEMPRE

Vida meva,
Ara, t'he de deixar...
Potser t'ho prens com si ja m'hagués cansat de tu. No, tot el contrari, és impossible que qualsevol persona es cansi de tu. I arar et preguntaràs que si no m'he cansat, per què t'estic abandonant? Que quedi clar que estimar-te tampoc ho he deixat de fer... Porto amb tu des de fa quatre anys, fins i tot abans de començar tu i jo, jo ja estava buscant algú com tu. El problema és que no sempre tot és fàcil, sempre en totes les coses bones hi ha coses dolentes, i nosaltres ja ens l'hem trobat...

Com bé saps, fa uns dies vaig sofrir un problem afísic que m'ha afectat molt. No estic dient que fos culpa teva, però en part una mica de culpa sí que en vas tenir. I ara a poc a poc m'he d'anar recuperant, però no ho puc fer al teu costat perquè a la mínima que tingui l'oportunitat de poder estar amb tu no m'ho pensaria dos cops i aniria corrents per passar al teu costat tot el que em queda de vida.

Aquest adéu serà més dolorós per mi que per tu, creu-me, ja que al teu costat he ap`res moltíssim i m'has ensenyat a ser millor i a poder ser la millor en tot allò que em proposi, que gràcies a tu torno a confiar en mi mateixa i m'has demostrar que amb esforç i confiança puc aconseguir el que més desitjo. I, en aquests moments, el que més desitjo és poder estar junts un altre cop.

Vull que tornin a haver-hi les nostres cites esporàdiques entre setmana, aquelles que en qualsevol momet ens venia de gust estar junts i ho estàvem. Per no parlar del cap de setmana... el meu cap de setmana es pot resumir en tu. A mi m'era igual haver-me d'aixecar a les set, agafar el cotxe una hora i sols poder estar amb tu dues, perquè a la tarda sé que també el tornaria a veure...

Vull dir-te que per mi has estat el més important i el més bonic que m'ha pogut passar, i no em penediré mai d'haver començat amb tu. Depèn de com vagi tot potser dintre d'uns anys tot torna a ser com abans, però jo no et vull assegurar res perquè com bé saps és complicat.

T'estimo. Així de clar, perquè tu mai m'has abandonat, pequè tu sempre has confiat en mi, perquè m'has ensenyat a lluitar com mai he lluitat per ningú.
Estimo futbol, per un adéu que no és per sempre.
Llorente.

Llerona, 23 de maig de 2016

PD: seguiré portant la nostra samarreta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada