dilluns, 26 d’octubre del 2015

SÓC INVISIBLE PER A TOTHOM

Visc molt bé, no em falta el menjar, ni l'aigua, ni res. Puc fer el que vulgui, perquè no tinc pares ni tutors que m'hagin de dir el que puc i el que no puc fer. No em preocupen els diners, perquè puc viure sense ells. A l'estiu mai passo calor i a l'hivern mai passo fred. No m'agrada gaire caminar, però no puc fer-ho.

A la gent no l'importo gaire, em marginen i jo crec que perquè sóc diferent d'ells. Més d'un cop que m'he apropat a persones surten corrents...

Per a la gent sóc invisible, a vegades, encara que em puc fer visible si vull. Mai em posaré moreno, perquè sóc blanquet de pell. Puc deixar de respirar perquè igualment segueixo viu, encara que viu no estic.

Sóc un esperit que es manifesta entre els vius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada