diumenge, 29 de maig del 2016

PER UN ADÉU QUE NO ÉS PER SEMPRE

Vida meva,
Ara, t'he de deixar...
Potser t'ho prens com si ja m'hagués cansat de tu. No, tot el contrari, és impossible que qualsevol persona es cansi de tu. I arar et preguntaràs que si no m'he cansat, per què t'estic abandonant? Que quedi clar que estimar-te tampoc ho he deixat de fer... Porto amb tu des de fa quatre anys, fins i tot abans de començar tu i jo, jo ja estava buscant algú com tu. El problema és que no sempre tot és fàcil, sempre en totes les coses bones hi ha coses dolentes, i nosaltres ja ens l'hem trobat...

Com bé saps, fa uns dies vaig sofrir un problem afísic que m'ha afectat molt. No estic dient que fos culpa teva, però en part una mica de culpa sí que en vas tenir. I ara a poc a poc m'he d'anar recuperant, però no ho puc fer al teu costat perquè a la mínima que tingui l'oportunitat de poder estar amb tu no m'ho pensaria dos cops i aniria corrents per passar al teu costat tot el que em queda de vida.

Aquest adéu serà més dolorós per mi que per tu, creu-me, ja que al teu costat he ap`res moltíssim i m'has ensenyat a ser millor i a poder ser la millor en tot allò que em proposi, que gràcies a tu torno a confiar en mi mateixa i m'has demostrar que amb esforç i confiança puc aconseguir el que més desitjo. I, en aquests moments, el que més desitjo és poder estar junts un altre cop.

Vull que tornin a haver-hi les nostres cites esporàdiques entre setmana, aquelles que en qualsevol momet ens venia de gust estar junts i ho estàvem. Per no parlar del cap de setmana... el meu cap de setmana es pot resumir en tu. A mi m'era igual haver-me d'aixecar a les set, agafar el cotxe una hora i sols poder estar amb tu dues, perquè a la tarda sé que també el tornaria a veure...

Vull dir-te que per mi has estat el més important i el més bonic que m'ha pogut passar, i no em penediré mai d'haver començat amb tu. Depèn de com vagi tot potser dintre d'uns anys tot torna a ser com abans, però jo no et vull assegurar res perquè com bé saps és complicat.

T'estimo. Així de clar, perquè tu mai m'has abandonat, pequè tu sempre has confiat en mi, perquè m'has ensenyat a lluitar com mai he lluitat per ningú.
Estimo futbol, per un adéu que no és per sempre.
Llorente.

Llerona, 23 de maig de 2016

PD: seguiré portant la nostra samarreta.

MARE

Un dia qualsevol vaig aparèixer,
i tu sense a penes coneixèr-me,
em vas acceptar i em segueixes estimant,
i a dia d'avui em segueixes cuidant.

Apostes per mi
dia sí i dia també,
sense por de penedir-te'm
estàs aquí al meu costat
estimant-me igualment.

Confies en mi sempre
quan ningú més hi confia,
ni tan sols jo em valoro
cap dia d'aquesta vida.

Hi ha persones que creuen en la casualitat,
d'altres que tot és cosa del destí,
que en algun lloc posava que allò passaria.
A mi sincerament m'és igual
perquè a tu com a mare no et canviaria.

diumenge, 24 d’abril del 2016

UNA PREVISIÓ SOBRE EL FUTUR DEL JOVENT: ANEM CAP AL ROBOT

En un futur molt pròxim les nostres vides seran molt més fàcils i senzilles. Pel que fa a les preocupacions que tothom té (els diners), ningú patirà pels problemes de no poder arribar a final de mes.
Els joves estudiants a part de la preocupació sobre els diners, tenen també por dels exàmens i que els suspenguin una assignatura. Dintre d'uns anys existiran uns robots que valoraran les notes d'una manera justa. Valoraran en percentatges les actituds de cada alumne, el comportament, quant s'arriben a esforçar per poder entendre les explicacions del mestre. D'aquesta manera ningú podrà suspendre ni tampoc aprovar d'una manera injusta.
Aquest robot no exercirà de professor, sols acompanyarà al mestre a totes les seves classes per poder analitzar els alumenes individualment. Realment serà un gran pas per a l'ensenyament ja que el robot valorarà d'una forma clara i precisa totes les actituds, comportament i esforç que es tenen en compte. Els alumnes no s'hauran de molestar per reclamar notes ja que els robots mai s'equivocaran. Estaran perfectament programats perquè no hi hagi cap problema del sistema electromecànic.
La conclusió d'això és que l'ensenyament canviarà de manera positiva gràcies a les noves tecnologies. El cost d'aquestes màquines no l'hauran de pagar els alumnes, tot ho hauran de finançar els partits polítics d'Espanya.

dilluns, 14 de març del 2016

IL·LUSIONS

En Pep és un home de 30 anys que viu sol a una casa de Barcelona. Aquesta nit ha començat a tenir un somni... El principi de la història comença com un dia normal, rutinari, de la seva vida. Ell surt de casa a les set del matí per anar a treballar, la seva professió és d'àrbitre de futbol. En aquest somni quan surt de casa es troba amb molta gent pel carrer que el comença a saludar:
- Bon dia, senyor Pep!- saluda la fornera.
- Molt ben arbitrat el partit d'avui!- li diu el pare d'un jugador de futbol
- Després, si vols, anem a prendre'ns un cafè - li proposa un altre pare.
En creuar la cantonada es troba la noia dels seus somnis, la Manela, de la qual ell ha estat enamorat d'ella des de la primària. La Manela se li ha apropat, li ha fet un petó i després li ha xiuxiuejat a l'orella que l'estimava i que es vol casar amb ell. En Pep nerviós per tot el que està passant, li ha somrigut i li ha dit:
- És clar que em casaré amb tu, ets la meva vida i la persona que més estimo i així seguirà sent per sempre.
De camí al camp de futbol es troba moltíssimes més persones que el saluden i li donen les felicitacions pel seu treball.
En Pep per primer cop a la seva vida és feliç. Per primer cop sent que l'estimen i que no el rebutgen.
De sobte obre els ulls a la realitat, es desperta pensant que la seva vida és així de perfecte i viu així de feliç. A poc a poc, mentre es vesteix per anar a treballar, mentre esmorza es va adonant que la seva vida no era aquella i que en realitat tot el que creia que era real era imaginari.
En sortir de casa, preocupat i confós, va al camp de futbol. Mentre treballa, va confirmant que la gent no li té respecte i que allò que s'havia imaginat ha estat tot un somni, perquè a la seva vida real la gent no li té apreci, l'insulten, li criden, li diuen que tot el que fa no està bé, que no serveix per res...
I tot això ho ha de suportar perquè aquests són els inconvenients de ser àrbitre.

dijous, 10 de març del 2016

RECOMANACIONS SOBRE L'ÚS DEL MÒBIL

Tenint en compte el temps que passen els adolescents amb el mòbil, l'institut Carles Vallbona recomana aquests consells:
  • No utilitzeu el mòbil quan estigueu amb els amics o amb la familia. No està bé que quan estigueu amb gent mantenint una conversa o directament estant al costat estigueu amb el mòbil; primer, és de mala educació i segon, si estàs amb gent és per passar temps amb ells i no amb el mòbil.
  • Heu d'apagar el mòbil mentre esteu dormint. Els mòbils, encara que no ho sembli, tenen radiciacions. I a la nit també us afecten.
  • Heu de dormir amb el mòbil fora de l'habitació. A part de les radiacions, també heu de tenir-lo fora per no tenir la temptació d'agafar-lo a la nit.
  • Heu de tenir precaució amb les fotos que pengeu a les xarxes socials (Instagram, Facebook...). Heu de vigilar quin tipus de fotografies pengeu perquè la gent en pot fer un mal ús.
  • Si heu de dir-li a una persona alguna cosa important, no li digueu per whatsapp, si podeu quedeu i feu una volta, perquè així us expressareu millor.
  • Carregueu el mòbil a la nit. Si el mòbil l'utilitzeu molt, és millor deixar-lo carregant mentre dorms.
  • Heu de portar el mòbil a sobre sempre, per si hi ha alguna emergència.

dijous, 3 de desembre del 2015

UNA LLARGA HISTÒRIA...


A vegades les coses que menys t’esperes ocorren sense un motiu... Quan no t’ho esperes la vida et pot donar la volta al teu món i de sobte la teva història canvia perquè sí... Que molts cops aquesta sorpresa et serveix per aprendre a aixecar-te o senzillament per no tornar a caure. Hi ha gent que pensa que tot passa per casualitat, d’altres pensen que és el destí... Que en algun lloc hi era escrit que en aquell moment passaria. Per sort, jo fa molts anys et vaig conèixer a tu, el meu nen especial. Que sempre està al meu costat, que gràcies a ell tinc forces per aguantar aquesta rutina, amb qui puc ser jo mateixa, que l’únic que tinc por en aquesta vida és que no em tornis a abraçar...

Amor, sé que em tingut unes quantes baralles que no ens han agradat als dos. Però gràcies a això ens hem pogut adonar que els dos junts podem amb tot. Perquè encara que ens passi alguna cosa molt dolenta, segur que al final en podem aprendre alguna cosa.
Me’n recordo quan érem amics i vas començar a sortir amb la Clàudia quan a mi m’agradaves, ella era molt amiga meva, m’ho explicava tot: les vostres quedades, les vostres cartes, els vostres moments feliços... Tot. Jo ho passava molt malament veient com creàveu la vostra història junts.
A principis d’estiu, va arribar un dia en que ella es va pensar que tu i jo ens havíem envolicat, i em va voler pegar. M’amenaçava tota l’estona. Van haver uns dies en que no vaig sortir de casa. I d’altres què anava corrents pels carrers. Et vaig explicar que ella anava per Granollers amb una navalla, i a tu et donava igual el que em passés. Així que vaig decidir deixar de parlar amb tu, perquè igualment et donava igual, i així la Clàudia ja no em voldria pegar. Jo portava des de octubre enamorada de tu, del teu somriure... i a causa de l’estiu que vaig passar sense tu em vaig desenamorar... A finals d’estiu la Clàudia va tallar amb tu, i gràcies al Marc tu i jo vam tornar a ser amics. Durat les primeres setmanes em vas anar demostrant que et penedies de no haver-me defensat, de no haver-me protegit d’ella, de no haver-me demostrat que jo era important per a tu, que m’estimaves com amiga... Em vas estar demanant moltíssimes vegades perdó per tot, que no te’n vas adonar del que vas deixar que passés. Jo estava seguríssima de que tot el que m’havies dit ho havies dit amb tota la sinceritat del teu cor... Quan va passar un mes em vas explicar que havies tornat amb la Clàudia, però em vas dir que aquest cop no seria igual.
Ella es va assabentar de que tu i jo ens parlàvem, i va tornar a voler-me pegar. Tu li vas dir que com em toqués la deixaves. La Clàudia es va tranquil·litzar unes setmanes fins que et va dir:
-        Tria. O ella o jo. Si m’esculls a mi com a núvia seré la noia més feliç del món. Però si la tries a ella, li faré la vida impossible, si abans em tenia por, imaginat ara.
Tu preocupat per mi i volent fer el que millor em convenia la vas escollir a ella. Em vas fer una carta en la que m’explicaves que jo era i seria la millor amiga que havies tingut, que la decisió va ser molt difícil però no volies que em tornes a passar alguna altre cosa... El que desitjaves era que jo fos feliç sense cap problema, però sembla que no t’adonaves de que jo sense tu no sóc feliç. Per cada paraula que llegia de la teva carta una llàgrima em queia. Justament aquella nit vam tenir els dos un mal somni que al matí següent ens ho vam explicar encara que en aquell moment no ens podíem parlar. El nostre mal somni va ser el mateix. Estàvem un amb l’altre, i en el meu cas, en el meu somni, tu començaves a caminar cap al fons i jo et cridava però quan deia a crits el teu nom perquè tornessis, no m’escoltaves i seguies allunyant-te de mi. El teu mal somni va ser el mateix sols que tu en comptes de cridar, corries però no avançaves... Aquell matí jo tenia institut, i a les meves amigues tota l’estona em van estar preguntant que què em passava, perquè no semblava jo... Estava apagada, trista, sense ganes de fer res... Per la tarda em vas tornar a enviar un missatge. Jo, estranyada, ho vaig llegir. El missatge deia que acabaves de tallar amb la Clàudia i que d’excusa perquè ella no pensés que m’havies escollit a mi, li vas dir que ja no volies estar amb ella perquè va insultar al Marc.


Finalment, després d’aquell dia, van passar uns quants mesos fins arribar el dia en que tu i jo ens vam enamorar i vam començar a formar la nostra història. I avui, portem ja un any d’història junts.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

SÓC INVISIBLE PER A TOTHOM

Visc molt bé, no em falta el menjar, ni l'aigua, ni res. Puc fer el que vulgui, perquè no tinc pares ni tutors que m'hagin de dir el que puc i el que no puc fer. No em preocupen els diners, perquè puc viure sense ells. A l'estiu mai passo calor i a l'hivern mai passo fred. No m'agrada gaire caminar, però no puc fer-ho.

A la gent no l'importo gaire, em marginen i jo crec que perquè sóc diferent d'ells. Més d'un cop que m'he apropat a persones surten corrents...

Per a la gent sóc invisible, a vegades, encara que em puc fer visible si vull. Mai em posaré moreno, perquè sóc blanquet de pell. Puc deixar de respirar perquè igualment segueixo viu, encara que viu no estic.

Sóc un esperit que es manifesta entre els vius.